Taxa si. Taxa no

Sembla esser que en aquets moments el “sector” majoritàriament esta en contra de la aplicació de la taxa, i sens dubte ha de esser una posició a respectar i tenir en compte.
Cal tornar un xic enrere per entendre com hem arribat fins aquí, els pioners del sector van haver de lluitar tot sols en la creació , comunicació i distribució, mes endavant van aparèixer patronats, entitats de promoció i al final les administracions, fent-se càrrec de la promoció principalment, era una manera barata de tenir content un sector empresarial que sempre ha viscut al marge del reconeixement social i econòmic.
Els hàbits s’acaben quedant fins el punt que els que paguen ( amb calers públics) acaben decidint on cal fer promoció i a on no, mes enllà dels interessos generals i dispersos del sector
Per entendre la aplicació de la nova taxa turística, cal fer-ho des de la posició de ciutadà arrelat al país i entenen que ara el país necessita ingressos per redreçar la situació econòmica en la que ens trobem, no es una taxa a la activitat, no es una taxa al ciutadà, es una taxa al visitant.
De aquí a un temps un cop la taxa no sigui noticia ens en adonarem de com hem regalat el país a uns operadors que s’han enriquit i molt gracies a les “pors” dels de sempre que han manegat aquest sector amb molt de hermetisme.
No entraré a discutir de com, ni quan, en aquets moments cal fer entendre que el interès esta per damunt de la activitat econòmica i sectorial.
Escric això des de el país Basc i un analista em deia, “Poc deuen creure en el seu propi producte tots aquells que rebutgen la taxa”, fent escarafalls de la comparativa i sensibilitat del client als preus, potser ara es l’hora de la veritat de saber de una vegada per totes com ens valoren i perceben de debò els clients i fins on estan disposats a pagar per allò que els oferim, de ben segur que llegirem en el cas de una baixa de la demanda que tot plegat es per culpa de la taxa. La autocrítica mai ha estat un element present a la pressa de decisions.
De moment tot el que he llegit en contra de la aplicació , es mes fruit de la por, que del resultat de un estudi comparatiu rigorós, son opinions sectorials de lobbys immobilistes que nomes pensen en el seu interès, sense alternatives nomes llegeixo amenaces .
Potser si, que estem de acord de com s’ha fet, calia tenir en compte els diferents models de distribució, el model de intermediació entre prestataris i operadors es encara el majoritari, per tant els preus ja està publicats i pot dur ensurts en el client final mes que res per la manca de difusió i el incompliment de la llei actual del preu de paquet turístic que no deixa espai per sorpreses a ultima hora.
Defensar el país es una responsabilitat del ciutadà, ¿quina mena de promotor es aquell que no creu en el que ven?, amb els anys tots els que estem en aquest sector sabem com son els Tours operadors, ara no son diferents, ara està n pitjor degut a les noves tecnologies que els han menjat l’espai, un espai ple de foscor i cap transparència cap el usuari final que ha estat manipulat fins a límits insospitats, nomes aquells que estem a dins sabem del que eren capaços de fer i com.
Certament un xic mes de diàleg amb tots els representants, hauria estat be, els de sempre ja sabem com pensen, si no manegen el cotarro no estan mai contents, i com sempre s’ha demostrat que nomes miren cap a un sol costat a la hora de “defensar els interessos”.
No els serà fàcil als governants sortir airosos de aquesta situació, pro també saben que aquest sector fa molt soroll pro no mossega, unes quantes concessions en el repartiment del pastis i veurem com mica en mica els porucs es tornen valents i cofois de haver lluitat per esgarrapar uns cèntims d’euro de cada client per seguir promocionant a vegades la obsolescència. No oblidem que el nostre ADN diu com som els Catalans.
Una dedicació de aquest recursos mes enllà de subvencionar companyies de baix cost, assistir a fires etc, seria bo dedicar-los a la inspecció de la oferta actual i posar a lloc a tots aquells que caminen sempre damunt les ratlles vermelles.
Un país que gasta el que gasta en promoció, ha de estar segur del que ofereix al client final, no podem seguir cremant mercats per oferir massa sovint mala qualitat.