L’amo i el masover

Diu la historia que hi havia un amo que en el temps havien anat heretant els terrenys entre guerres, lluites i transferències feudals aquestes terres les menaven els masovers que en el llarg dels temps les cuidaven mentre mal vivien de la seva explotació. Sempre manades des la distancia, sense preocupar-se’n massa, l´ únic objectiu es la de recaptar els fruits del esforç del masover, en les exigències sempre de millorar les collites i la cura del bestiar, escometent la inversió nomes necessària o imprescindible en la millora de la casa com de las necessitats de aigua i accessos, material de treball etc. Aquesta es la situació a dia de avui, en la que rebo tracte de masover per part del amo, on jo no el vull reconèixer com a tal, pro be que cada any sen du el rendiment dels meus esforços i treball. Com a masover sempre hauria de poder decidir que deixo la feina, si la relació entre ell i jo fos nomes de transacció econòmica, pro amb tot el que això comporta, son moltes les generacions de la meva família que sempre hem viscut al mas, ja no es deixar la feina, es trencar amb la historia de la meva família i els drets acumulats al llarg del temps en el arrelament a la terra. Cada dia que passa es fa mes difícil entendrem amb l´ amo, sempre en vol mes i porta al límit les seves exigències, ell afirma sempre que n’és el propietari de tot mentre no es cuida de res, excepte de recollir els beneficis, sempre es queixa, las vaques donen poca llet i mengen massa, els vedells son malvenuts, etc. Etc dia rere dia. Com podeu-ho entendre es una relació insostenible, difícil, abans venia de tant en tant pro ara es cada dia, si no es per una cosa es per un altre, vivim atemorits i amenaçats incapaços de prendre decisions per nosaltres mateixos, patim ofegament, les relacions en el si del mas son complicades hi vivim unes quantes famílies barrejades, a mida que ens hem anat casant el teixit familiar ja es composa de membres de varies generacions, no tots tenen la mateixa implicació en la feina, la responsabilitat, ni entenen perquè hem de aguantar el mal humor del amo, hi ha dies que em trobo sol, nomes compres per la meva dona, que es la que posa seny en els emprenya-ments de voler enviar-ho tot a dida. Ja no es tracta de enviar el amo a pastar fang , es tracta de que sempre serè masover amb aquest amo o amb un altre, la falta de seguretat impedeix que aquesta petita variació en la seguretat de la propietat faci que la por sigui la bandera que sempre oneja en els meus somnis de que un dia em llevaré, treballaré i mai mes haure de donar explicacions a ningú mes enllà de la família, pro sempre apareix la mateixa pregunta ¿i això com es fa?. Potser un dia podré escriure, des de la llibertat , la alegria i la satisfacció de haver assolit la fita de desempallegar-me del amo.