Lloret ha de canviar?

Participant al #teet01, s’ha desencadenat un munt de preguntes i afirmacions sobre la destinació de Lloret de Mar, com a membre actiu convidat a participar-hi gracies a en Jose Antonio Donaire com a empresari del sector, em permetre –ho donar el meu punt de vista.
Soc en Joan Gou i Campamar, agent de viatges receptiu ( des de fa 26 anys) amb seu a Lloret de Mar, especialitzat en el mercat Francès.
No soc sospitós de esser pas massa benvolent amb la critica al meu poble, soc del que sempre vaig fent amics i ho podeu-ho comprovar al meu bloc http://receptivocostabrava.blogspot.com/2007_05_01_archive.html actiu des del maig del 2007
No entrarem en descriure de on venim i perquè , a hores de ara crec que els implicats en el debat al menys haurien de saber-ho i quina mena de “empresari” gestiona la activitat del destí.
Es una industria (si la podem anomenar així) tot i que a mi no em fa pas massa gracia denominar industries a les empreses de serveis, deia que es una activitat que ja te un temps i que ha donat satisfaccions i algun ensurt, mes enllà de generar riquesa i escombraries transformant la societat.
Sovint llegeixo que Lloret necessita un canvi, cal reorientar el negoci, evolucionar cap un turisme de qualitat, i sovint es lliga el pensament de qualitat amb millor preu.
A vegades se associà a la activitat el fet que si els turistes que venen porten “calers” benvinguts siguin, si no, arronsem el nas i els titllem de “gent que gasta poc o gens” resumint, mala gent.
Tot el que de moment estic plasmant no son mes que estereotips que conviuen amb nosaltres i que repetim una vegada i un altre, fins el punt que s’acaben convertint en afirmacions.
Totes les opinions es evident que cal respectar-les, a unes se els fa cas i altres mes aviat fàstics, i al voltant de Lloret tot hom s’hi atreveix, fins hi tot gent que mai ens ha visitat i que a la hora de deixar-les anar, pel broc gros.
El primer que cal fer abans de decidir res de res, es conèixer que en pensa el client, i la meva experiència ( que es de la que puc parlar) em diu que estan satisfets, els agrada la ciutat, les platges, el ambient, i que si troben be, a mes de tenir preus competitius amb la resta de destinacions sembla’ns a la nostra.
Fa 25 anys que portem clients Francesos de la mateixa zona amb exclusivitat a hotels de Lloret els índex de satisfacció es del 85% molt satisfets, 15% satisfets 8% no saben no contesten 2% no els ha agradat la nostre proposta, amb un índex de repetició de un 60%, es evident que en les etapes que han de conviure amb grups de estudiants en el mateix hotel puja’n les critiques sobre el soroll.
Que vull dir amb això?, res de res, ja que la quantitat que mou la meva empresa es una gota de aigua al mar, pro si que pot ajudar a que mes gotes de aigua si sumin.
Si aquest exemple us serveix per una breu reflexió a fi i efecte de visualitzar quanta gent passa al cap de l’any per el destí any rere any, cal fer-se una pregunta, tots aquets son tontos? Els va la marxa? , no, ara anem be, es molt important abans de prendré decisions de urgència a cop calent, valorar-ho tot, “ni Lloret es tan terrible, ni els clients son tontos”.
Dit això i crec que molts hi podeu-ho estar de acord, ara cal esser entremaliat i liar-la una estona, jo també crec que Lloret necessita canvis, el primer que “algú” lideri el destí , (miro cap a la Alcaldia per exemple), sabent que els comandaments entremitjos (empresaris del sector) son durs de pelar , del morro fort, difícils de fer-los canviar de models i hàbits, consensuar els implicats que si debò creiem que es necessiten canvis, esser capaços de dur-los a terme i res de fer volar coloms ,ens ho hem de creure.
Aquí sovint, s’ha aprofiten les estructures (Turisme)per configurar les estratègies(si ni han), i ha de esser al revés, la estructura ha de esser en funció de la estratègia, això que sembla una tonteria, no ho es en absolut, penseu-ho una estona.
En Kennedy es va fixar un objectiu, va cercar la estructura adequada, la van dotar de els recursos adients. I van enviar un paio a la lluna. (es així de senzill ).
Lloret necessita un Kennedy, un objectiu, tenir la estructura adequada, i dotar-la dels recursos, i segur que no acabarem a la lluna.
No m’estenc mes que ja us deixo feina per rumiar una estoneta, i la propera vegada abans de deixar-la anar pel broc gros, penseu-ho, si fos tant senzill Lloret ja seria una altre cosa i qui sap si pitjor del que alguns volen creure que es, com deia en Laporta “al lloro que no estamos tan mal” ( no us quedeu-ho nomes amb el final de la frase).
Ens veiem al Twitter
Salutacions a tots els companys